Reflexió dels dos documentals vists a classe

Tant el documental "Pensant en els altres" com el de "Los niños de la estación Leningradsky m'han impactat molt.

Sobre el primer documental, haig de dir que el mètode d'ensenyament que utilitza aquest

professor s'hauria d'aplicar també a la resta del món. Jo crec que un dels grans problemes que té la nostra societat, és la falta de respecte cap els demés i l'egoisme. Tothom es mou pels seus interessos sense tenir en compte els demés. Cal dir que en el cas dels nens aquesta actitud resulta ser molt cruel. Tots coneixem la frase que diu: es què els nens son molt cruels, que treu importància als actes d'aquests. Està molt bé que el professor d'aquesta classe ensenyi als seus alumnes que no s'han de riure dels seus companys, i que han de respectar a tothom, ja que considero que molts dels nens que jugant al pati se'n riuen d'un dels seus companys per algún motiu en concret, quan sigui més gran també ho farà per un altre.

La falta de respecte que avui dia predomina en la nostra societat comporta molts dels problemes dels que tenim. No estic parlant només de falta de respecte cap als demés, sinó també cap al medi ambient i els animals.

Crec que la clau dels nostres problemes podria començar a ensenyar a les escoles en què consisteix el respecte.

Parlant del documental dels nens de l'estació Leningradsky, només puc dir que m'ha deixat sense paraules. Hem sembla indignant tot el que aquests nens estan soportant dia a dia ja sigui perque no tenen pares i els orfanats no acuten com deurien, o pel fet de tenir pares sense sentit de la responsabilitat i plens d'egoisme.

Haig de dir que és vergonyós que a l'any 2009, hi hagi nens que es trobin en aquesta situació, i que el govern del seu pais no els faciliti una vida millor, que no sigui una vida en un orfanat on et maltracten. A més a més, una de les coses més indignants de tot el documental és la dels policies que són capaços de buidar un pot de cola a sobre del cap d'un dels nens. Està malament que amb l'edat que tenen estiguin enganxats a aquest producte, però el que necessiten és algú que l'ajudi a desintoxicar-se i l'ajudi a començar una nova vida, i no pas un policia que el que fa es buidar-li allò que tant li a costat guanyar, al cap.

Aquests nens no tindran l'oportunitat de canviar de vida, i tot per la falta de recursos, o la no voluntat d'intervenir-hi del seu govern i dels seus propis pares.

Es tracta de dos documentals ben diferents, en un podem veure-hi el dia a dia de nens que van a escola i que aprenen els valors dels que la nostra societat prescindeix en molts casos, i en l'altre, podem veure nens que s'han de "guanyar" els diners o recursos amb els que podran passar l'endemà. No obstant, tots dos ens fan reflexionar sobre el funcionament del nostre món, i sobre la nostra societat, i tots dos ens deixen veure les mancançes que tenim encara avui dia.