"La ola"

Avui m'agradaria recomanar-vos una película.

Uns posts més endarrere us vaig parlar sobre un llibre ("La ladrona de libros"), i vaig comentar l'impacte i foça que poden tenir les paraules.

Aquí us deixo la sinapsis de la película, i més tard en parle'm ;)

Durante un proyecto semanal, el profesor Rainer Wenger enseña a los estudiantes de su clase el tema de la autocracia como forma de gobierno. Los estudiantes se muestran escépticos ante la idea de que pudiera volver una dictadura como la del Tercer Reich en la Alemaniade nuestros días y que ya no hay peligro de que elnacionalsocialismo vuelva a hacerse con el poder, porque a pesar de haber pasado décadas, las nuevas políticas y tecnologías arbitrarían el proceso de un mandato nuevo autocrático. El profesor decide empezar un experimento con sus alumnos para demostrar lo fácil que es manipular a las masas. A través de su lema: "fuerza mediante la disciplina, fuerza mediante la comunidad, fuerza a través de la acción, fuerza a través del orgullo", haciendo hincapié en ello, de tal forma que cada día los alumnos siguieran una nueva regla. Por ejemplo, el profesor logró que todos ellos entrasen a su aula y, en menos de 30 segundos, se hubieran sentado todos ellos con actitud atenta y con la espalda bien recta, resueltos a iniciar la clase. El interés por la forma de cómo se ejecutaban esas clases creció, haciendo que jóvenes de otros cursos se cambiaran de aula hasta ser un curso numeroso, derivando en fanatismo. El grupo llega incluso al extremo de inventar un saludo y a vestirse de camisa blanca. El popular curso se decidió llamar "La Ola", y a medida que pasaban los días, "La Ola" comenzaba a hacerse notar mediante actos de vandalismo, todo a espaldas del profesor Wenger, que acaba perdiendo el control de la situación.

Bé doncs, aquesta película em va semblar molt i molt interessant.

Ja només per la sinopsis podem veure com la ment és molt influenciable. Bé dir la ment, pot ser no és del tot correcte, però si que podríem dir, com la nostra identitat ho és.

A més a més, no només podem veure com creen una relitat apart, que no és real, però que sí que se l'acaben creient, tampoc no només podem veure les conseqüències que té aquesta influència en la conducta dels alumnes, i fins i tot, del professor; podem observar també distorsions cognitives; també com la situació familiar d'un dels nois l'afecta a l'hora d'interactuar i de decidir en el seu entorn; i per últim alguns comportaments destructius que té un dels nois en concret.

En fi, no diré res més, només que l'heu de veure, ja que trobo que és molt interessant. A mi em va agradar moltíssim.

Esquizofrènia

Fa uns dies a classe vam veure un documental sobre l'esquizofrènia. Com tots sabem, es tracta d'una malaltia que es refereix a un grup de trastorns mentals crònics, en que la gent que la pateix té alteracions de la percepció o de l'expressió de la realitat.

Es caracteritza per una mutació del funcionament psíquic de l'individu, principalment de la consciència de la realitat, i una desorganització neuropsicològica més o menys complexa.

En el documental que vam veure l'altre dia vam poder observar com aquesta malaltia afectava tant a aquells que la patien com a tota la gent que els envoltava.

Avui dia no es saben encara quines poden ser les possibles causes d'aquest trastorn. Alguns diuen que té a veure amb la genètica, d'altres amb el medi ambient de l’infància, i també que pugui estar relacionada amb la neurobiologia i diferents processos psicològics o socials.

La veritat, es que va ser un documental que hem va cridar l'atenció. Un dels motius principals va ser que molts dels afectats per aquesta malaltia havien tingut algun tipus de trastorn, o més ben dit, havien viscut algun tipus de situació complicada. Per exemple, una de les noies que sortia havia consumit drogues durant molts anys, en canvi, un altre noi havia patit bullying...

El que m'ha fet decidir-me realment per a fer aquesta entrada és dos casos d'esquizofrènia que vaig veure al programa "Cuarto Milenio". Sí, alguns diran que aquest programa estudia els misteris que succeeixen dia a dia, però en realitat, l'esquizofrènia no segueix sent un misteri per a la nostra ciència?

Bé, en tots dos casos, un dels fills d'una parella mata al seu pare mogut per aquesta malaltia. En un dels casos, el fill ho fa per alleugerir al seu pare d'un teòric dolor que està patint. El noi va matar al seu pare amb una ballesta, amb la qual li va disparar dos fletxes. El més impactant és que després li va ficar un coixí al seu pare sota del cap, per a que estigués més còmode. Més tard diu que ell no volia matar al seu pare, i també que no en va ser conscient fins que ja era massa tard.

El segon cas encara és més impactant. En aquest, el fill deixa la seva carrera musical, i es comença a tancar en sí mateix. El pare preocupat pel seu fill, fa que els altres membres de la família vagin a viure a un altre lloc, mentre ell se'n fa càrrec. Fins i tot, el pare deixarà la feina. El fill durant molt de temps llegeix llibres de bruixeria i també satànics. Cada cop està més tancat. El més fort de tot és la manera amb que va matar el seu pare. Segons l'individu, el seu pare li havia dit que era satanas; i com a conseqüència, va elaborar un pla per matar-lo adequat a la identitat que li corresponia.

Mentre dormia, li va clavar una estaca al cor, i per a que no pogués fugir, li va tallar el tendó que connecta la cama amb el peu.

Un cop fet això, es va entregar a la policia, però no va deixar d'afirmar que satanas es trobava ara al cos de la seva germana.

Es tracta de dos casos molt extrems d'aquesta malaltia. Es tracta també de dos casos que no es van saber diagnosticar a temps, per així poder medicar o tractar aquestes persones. Amb tot això vull recalcar la gran ignorància entorn aquesta malaltia que encara avui dia tots tenim. Encara que no ho sembli, encara té molts de misteris dels quals no en sabem res.

Aquí us deixo un dels vídeos del programa de "Cuarto Milenio"on parlen sobre el primer cas que us he descrit, també varis on parlen sobre el segon cas d'esquizofrènia. Està format per una sèrie de videos. Cal dir que recreen l'assesinat, i també com alguns diràn que intenten donar-li un cert aire terrorífic a la situació, no obstant, veure'l està bé per saber què pot arribar a fer l'esquizofrènia. Es qüestionen com apareix aquesta malaltia.

Reflexió dels dos documentals vists a classe

Tant el documental "Pensant en els altres" com el de "Los niños de la estación Leningradsky m'han impactat molt.

Sobre el primer documental, haig de dir que el mètode d'ensenyament que utilitza aquest

professor s'hauria d'aplicar també a la resta del món. Jo crec que un dels grans problemes que té la nostra societat, és la falta de respecte cap els demés i l'egoisme. Tothom es mou pels seus interessos sense tenir en compte els demés. Cal dir que en el cas dels nens aquesta actitud resulta ser molt cruel. Tots coneixem la frase que diu: es què els nens son molt cruels, que treu importància als actes d'aquests. Està molt bé que el professor d'aquesta classe ensenyi als seus alumnes que no s'han de riure dels seus companys, i que han de respectar a tothom, ja que considero que molts dels nens que jugant al pati se'n riuen d'un dels seus companys per algún motiu en concret, quan sigui més gran també ho farà per un altre.

La falta de respecte que avui dia predomina en la nostra societat comporta molts dels problemes dels que tenim. No estic parlant només de falta de respecte cap als demés, sinó també cap al medi ambient i els animals.

Crec que la clau dels nostres problemes podria començar a ensenyar a les escoles en què consisteix el respecte.

Parlant del documental dels nens de l'estació Leningradsky, només puc dir que m'ha deixat sense paraules. Hem sembla indignant tot el que aquests nens estan soportant dia a dia ja sigui perque no tenen pares i els orfanats no acuten com deurien, o pel fet de tenir pares sense sentit de la responsabilitat i plens d'egoisme.

Haig de dir que és vergonyós que a l'any 2009, hi hagi nens que es trobin en aquesta situació, i que el govern del seu pais no els faciliti una vida millor, que no sigui una vida en un orfanat on et maltracten. A més a més, una de les coses més indignants de tot el documental és la dels policies que són capaços de buidar un pot de cola a sobre del cap d'un dels nens. Està malament que amb l'edat que tenen estiguin enganxats a aquest producte, però el que necessiten és algú que l'ajudi a desintoxicar-se i l'ajudi a començar una nova vida, i no pas un policia que el que fa es buidar-li allò que tant li a costat guanyar, al cap.

Aquests nens no tindran l'oportunitat de canviar de vida, i tot per la falta de recursos, o la no voluntat d'intervenir-hi del seu govern i dels seus propis pares.

Es tracta de dos documentals ben diferents, en un podem veure-hi el dia a dia de nens que van a escola i que aprenen els valors dels que la nostra societat prescindeix en molts casos, i en l'altre, podem veure nens que s'han de "guanyar" els diners o recursos amb els que podran passar l'endemà. No obstant, tots dos ens fan reflexionar sobre el funcionament del nostre món, i sobre la nostra societat, i tots dos ens deixen veure les mancançes que tenim encara avui dia.

La piràmide de Maslow

Avui he decidit buscar informació sobre Maslow i la seva teoria.

Trobo que aquesta teoria formulada per Maslow és molt interesant, ja que aquesta es dóna a l'hora de satisfer les nostres necessitats, i sovint seguint aquesta jerarquia que ell va declarar. Jo crec que tota la nostra vida està encarada a satisfer totes les nostres necessitats, per exemple, quan som petits ens diuen que hem d'estudiar si en el futur volem tenir totes les nostres necessitats cobertes, és a dir, si volem viure tranquil·lament, sense preocupacions, ja que en teoria, si tens estudis i una bona feina implica tenir un bon nivell adquisitiu que et permetrà satisfer totes les necessitats.

A més a més, també hem sembla molt interessant el fet de que una persona pugui satisfer una necessitat que es trobaria en un nivell més alt, deixant de cobrir necessitats més bàsiques. Sempre m'ha impactat molt la força de voluntat que tenen aquelles persones que decideixen fer vaga de fam amb l'objectiu, per exemple, d'assegurar-se el seu lloc a la feina, ja que sense ella la persona passa de sentir seguretat a sentir inseguretat, ja que la feina és la que li proporciona els diners amb els quals pot viure.

Vaig buscar informació l'altre dia per poder determinar més concretament quin tipus de necessitats es troben en els diferents nivells de la piràmide de Maslow, i vaig trobar un document on surt la teoria molt ben explicada. Us la penjo per a que us ajudi, si ho necessiteu, a entendre o simplement a aprofunditzar amb la teoria. També us deixo el link d'on l'he extret: http://www.gueb.org/motivacion/La-Piramide-de-Maslow

El psicólogo Abraham Maslow, desarrollo dentro su la Teoría de la Motivación, una jerarquía de las necesidades que los hombres buscan satisfacer. Estás necesidades se representan en forma de La Pirámide de Maslow :

La interpretación de la pirámide nos proporciona la clave de su teoría: Un ser humano tiende a satisfacer sus necesidades primarias (más bajas en la pirámide), antes de buscar las de más alto nivel.

Por ejemplo, una persona no busca tener satisfechas de seguridad (por ejemplo, evitar los peligros del ambiente) si no tiene cubiertas sus necesidades fisiológicas, como comida, bebida, aire, etc.

Los escalones de la pirámide son:

Necesidades fisiológicas

Las necesidades fisiológicas son satisfechas mediante comida, bebidas, sueño, refugio, aire fresco, una temperatura apropiada, etc... Si todas las necesidades humanas dejan de ser satisfechas entonces las necesidades fisiológicas se convierten en la prioridad más alta. Si se le ofrecen a un humano soluciónes para dos necesidades como la necesidad de amor y el hambre, es más probable que el humano escoja primero la segunda necesidad, (la de hambre). Como resultado todos los otros deseos y capacidades pasan a un plano secundario.

Necesidades de seguridad

Cuando las necesidades fisiológicas son satisfechas entonces el ser humano se vuelve hacia las necesidades de seguridad. La seguridad se convierte en el objetivo de principal prioridad sobre otros. Una sociedad tiende a proporcionar esta seguridad a sus miembros. Ejemplos recientes de esa pérdida de seguridad incluyen Somalia y Afganistán. A veces, la necesidad de seguridad sobrepasa a la necesidad de satisfacción fácil de las necesidades fisiológicas, como pasó por ejemplo en los residentes de Kosovo, que eligieron dejar un área insegura para buscar un área segura, contando con el riesgo de tener mayores dificultades para obtener comida. En caso de peligro agudo la seguridad pasa delante de las necesidades fisiológicas.

Necesidades de amor, Necesidades sociales

Debemos resaltar en este apartado que no se puede hacer equivalente el sexo con el amor. Aunque el amor puede expresarse a menudo sexualmente, la sexualidad puede en momentos ser considerada sólo en su base fisiológica.

Necesidades de estima, Necesidad de Ego

Esto se refiere a la valoración de uno mismo otorgada por otras personas.

Necesidades del ser, Necesidades de Autoestima

Es la necesidad instintiva de un ser humano de hacer lo máximo que pueden dar de sí sus habilidades únicas. Maslow lo describe de esta forma: "Un músico deba hacer música, un pintor, pintar, un poeta, escribir, si quiere estar en paz consigo mismo. Un hombre, (o mujer) debe ser lo que puede llegar a ser). Mientras las anteriores necesidades pueden ser completamente satisfechas, ésta necesidad es una fuerza impelente continua.

L'autoestima

Bones!!

Aquí us penjo un vídeo tret del youtube sobre l'autoestima, en el que podem observar l'actuació de dos nens entorn el seu examen d'història i el desig de poder entrar en l'equip de futbol. Un d'ells té l'autoestima baixa, i l'altre no.

A més a més, també se'ns parla de com i quan es forma l'autoestima. També es proposen algunes mesures per poder-la millorar.

He decidit buscar més informació sobre l'autoestima i penjar-la al blog, ja que considero que es tracta d'un aspecte molt important per als humans. Depenent d'ella ens comportem d'una forma determinada o d'una altre. A més a més, es tracta d'un món molt complexe i interessant, ja que depenent dels diferents successos de la nostra vida, la nostra autoestima serà més alta o més baixa, i això ens determina al llarg de la nostra vida.

Se'ns dubte, aquest tema es mereix una entrada al blog.

Intentaré buscar molta més informació sobre l'autoestima que ens pugui ajudar als que hi estem interessats a conèixer més tot aquest món.

La ladrona de libros

Bones!

Avui m'agradaria parlar-vos sobre un llibre: La ladrona de libros escrit per Markus Zusak.

Aquest llibre ens explica la vida d'una nena de sis anys i la seva evolució en l'Antiga Alemanya nazi.

Trobo que és un llibre interessant, ja que en ell podem veure com la gent a partir de diferents successos agafa por a allò que ha fet i que en aquells temps està mal vist, o és penalitzat pel govern.

Cal dir també, que no només es té por a allò que ha fet que et castiguin, sinó que la por podria venir donada per una simple amenaça, per exemple, quan una família alemanya amaga a un jueu del govern. Aquests, encara no han estat castigats per "desobeir a la pàtria", però viuen atemorits, ja que són conscients de la gravetat del delicte i per tant, de la conseqüència que pot portar que ho descobreixi el govern de Hitler.

M'ha semblat molt interessant el gran efecte que pot tenir una simple amenaça, paraula o discurs, ja que en aquest llibre es veu clarament com una persona queda, per dir-ho d'alguna manera, mig anul·lada per això. Com tots sabem, cap alemany s'atrevia a portar la contrària a cap nazi, encara que els hi semblés injust el que feien. A més a més, quan Hitler va culpar els jueus de tots els mals que hi havia a Alemanya (pobresa, malalties...) molts membres de la població li van fer cas, ja que necessitaven una explicació a tot allò dolent que els hi succeïa. Amb això vull dir que la seva ment es va condicionar, i a partir de diferents arguments dits per Hitler la població va associar el mal als jueus. No només està condicionada en aquest aspecte, sinó que a més a més, també ho està en altres moments com per exemple en el cas anterior, quan la família que amaga un jueu sap que els soldats aniran al poble, ells immediatament associen aquest fet amb el de tenir un jueu amagat.

Bé, jo recomano aquest llibre a tots aquells que estigueu interesats per la segona guerra mundial, ja que és un llibre que et permet "ficar-te a la pell" de tots els membres de la població d'Alemanya en aquells temps. És realment impactant i sobretot molt emotiu.

Paradigma estímulo-respuesta

Bones! Aquí us deixo un petit resum sobre la teoria d'estímul-resposta, que penso que ens pot ser útil a l'hora d'estudiar. Espero que així sigui ;)

El paradigma Estímulo-Respuesta

"Entendemos por respuesta todo lo que el animal hace, como volverse hacia o en dirección opuesta a la luz, saltar al oír un sonido, o las actividades mas altamente organizadas, por ejemplo: edificar un rascacielos, dibujar planos, tener familia, escribir libros"(Watson, 1925)

Watson tomará como unidad de análisis, el paradigma estímulo-respuesta (EàR), en donde se entiende por estímulo a cualquier factor externo o cambio en la condición fisiológica del animal y por respuesta, la reacción o conducta frente a tal estímulo. El método empleado será el de las ciencias naturales, es decir la experimentación u observación controlada.

Watson recoge la labor de Pavlov en tanto estudia la existencia de reflejos incondicionados o innatos en los niños, diferenciándolos de los que fueran aprendidos o condicionados, estableciendo así una diferencia entre conducta innata o aprendida, condicionada e incondicionada. Del análisis de Watson se infiere si toda conducta puede llegar a condicionarse, entonces, como con las leyes de cualquier otra ciencia natural, la psicología debería permitir predecir y controlar la conducta.

Sintéticamente, el conductismo de Watson postula:

1. Que el objeto de estudio de la psicología es la conducta observable.

2. Que la conducta es la actividad del organismo en su conjunto.

3. Que tanto las funciones fisiológicas como el comportamiento son actividades de estructuras físicas que como tales, pueden ser estudiadas por los métodos objetivos y rigurosos de las ciencias naturales.

4. Que la introspección por ser método subjetivo, carece de validez científica.